DIARI D'UNA CONFINADA LLETRAFERIDA

Ells dos... i el gos en moments gimnàstics 😉 Dia 17 de confinament – 30 de març I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que iniciem la tercera setmana amb aquella felicitat😍. És un dir, ho sé. Però no em podeu negar, estimades animetes confinades del món, que si, FA UN MES, ens arriben a jurar que podríem ser capaços d’estar tancadets a casa més de 4 dies seguits, no ens ho hauríem cregut , oi? “Què dius boig!?! Jo tancada a casa no hi aguanto ni mitja hora?!!?” Ha! ☝ Ja ho diuen ja: “los designis del sinyó, són inexcrutables”. Amén. Breaking News : L’irlandès NO està de tornada, de moment. De fet, va ser escriure la seva situació al bloc i anul·lar-li el vol 😤. Potser és el karma d’alguna altra vida que em torna, aneu a saber...  Us agraeixo el patiment universal, de debò, però aquí hi aplicarem allò del “les coses sempre passen per alguna cosa” ✊✊✊ i ho anirem vivint i observant i compartint. Al tema! Avui vull entrar de ple AL TEMA ! AVEAM! Hem de p...

Foto de  http://viajes.elmundo.es/  és xula, eh?! De saberuts i del nen que torna a casa Dia 14 de confinament – 27 de març Hola animetes del món! Catorze dies tancats a casa, arrossegant el gos per esnifar* aire uns 4 minutets i tornar al confinament (redéu de gos, que no li agrada sortir!) CATORZE DIES! En el capítol 1 de “les coses curioses que hem d’aguantar” , el món coronavíric continua fent gala de l’exèrcit d’experts en virus, estadístiques i gestió política que ens renyen des d’una distància intel·lectual inconmensurable 😲😲 ─ja no ho dic pels nostrats responsables polítics de tot tipus i colors que fan el que poden sabent, SEMPRE, que decidir comporta espifiar-la i que la meitat hi estarà en desacord, per sistema . Estic convençuda que NO dormen, però al cap i a la fi són allà per decisió pròpia i els toca engolir i digerir─ sinó sobretot, ho comento pensant en la imatge que estem donant davant tota la gent que no està d’hòsties, perquè es cont...

Foto de @VeneziaPulita De re-aprendre i de coses que JA no passaran Dia 12 de confinament – 25 de març Hola animetes del món! Suposo que ja heu convertit el punt de trobada de les 8 del vespre en un esdeveniment social , oi? I si no ho heu fet encara, MUY MALAMENTE, TRÁ, TRÁ.  Nosaltres hem col·locat al balcó les llumetes de Nadal, els veïns de davant posen música, la resta aplaudim; primer, en reconeixement a TOTA LA GENT QUE CONTINUA PARTINT-SE LA CARA PER NOSALTRES , TOTA de TOTS ELS SECTORS possibles, i acabem aplaudint al compàs de la cançoneta coaching del dia...  La iniciativa de tancar el carrer “quan tot això acabi” i fer un sopar va agafant cos. La gent que som de poble, ja ho hem viscut això, els sopars de barri o de carrer . En un moment de la història, tenien molt sentit perquè ens cohesionaven i ens feien sentir part d’alguna cosa que valia la pena. Amb el temps, les modernitats i l’arribada d’un classisme cada cop més fastigós, aquestes “ruqu...

Monyo o niu de garsa? Ha! Dia 10 de confinament - 23 de març Avui estic desanimada. Això va per llarg i el carrer no s’atura, almenys no tant com caldria. Per tant, el cos em demana buscar una de les parts còmiques d’això que vivim.  Avui us demano de fer una crida universal: per favor, per favor, per favor! Unim-nos! Fem-ho entre tots i totes... i el gos! És essencial el treball d’equip! Expliquem als avis i a les àvies que quan reben una VIDEOtrucada NO CAL QUE POSIN L’ORELLA “a puesto”!  Hem de mirar d’evitar la visió en panoràmix d’orelles de padrines i padrins, orelles de diferents dimensions (totes grandegen, s’ha de dir):  --Padrina!!! Em veus?!!? Treu l’orella de la pantalla! +Oh! Si no hi poso l’aurella no’t sinto!!! --Nooo. Mira normal. Mira el mòbil +Ja el veig el mòbil, ruc! Perquè vols que el miri el mòbil?! --Mira el mòbil i em veuràs! +SI em fas treure l’orella no sé què dius!!! ...(INFINIT) Hem rigut amb les orelles so...

El que diu una mosso i el que demana una infermera. Fem bondat o què? Dia 8 de confinament estricte, dissabte, 21 de març Mireu, que pensava jo deixar-vos descansar fins dilluns, però han passat dues coses que no fan punyetera gràcia i en un dels casos se m’ha dit: Anna, cal insistir, confinament estricte... us penjo la foto del whatsapp perquè ho llegiu, literalment. Aquesta dona, no només és una amiga d’infància de la Segarra; a més, és infermera i està treballant a l’hospital d’Igualada (i em sembla que no és l’única personeta prou propera a mi que està allí, us incloc a totes en aquest post!💓). És a dir, amiguitas i amiguitos , si aquesta gent demana ajuda, se li dona i punt... sense sentir ni una paraula de queixa, perquè no tenim raó, la raó, fins a nova ordre, LA TENEN NOMÉS ELLES! La crida de la meva amiga segarrenca, se suma a la crida de la meva amiga de l’ànima que és mossa i que també ahir renegava en setze llengües de la quantitat de caps de cony que...

La nena en estat de confinament, el gos en estat... NORMAL. Una setmaneta de confinament – Divendres 21 de març de 2020 Mireu, he pensat que, després d’una setmana de confinament, això s’havia d’escriure i socialitzar i així ho faré, des de la modèstia i amb cap més pretensió que escriure una situació que espero poder explicar quan sigui iaia, més iaia encara sí... La cosa és que AVUI fa una setmana, vam entrar en aquest estat de confinament d’una manera absoluta i disciplinada, ja us ho juro!  Vam entrar al confinament en les millors condicions, redéu!!! Sense WIFI a casa per culpa d’una companyia d’aquestes barates i la mare que els va... i en plena batalla pel tema. Però a més, OH MURPHY!, hi vam entrar sense GAS. Oh yes! Ens van tallar el gas perquè es va detectar una fuita... Tallen el gas: ARREGLI LA DEFICIÈNCIA I DEMÀ SOM AQUÍ, SENYORA (mania de dir-me senyora, des de fa uns POCS anys, redéu!). I el tècnic desapareix, literal! I per trobar-lo i que tornés, (...