DIARI D'UNA CONFINADA LLETRAFERIDA

Doneu un cop d'ull al perfil d'instagram de la @mireia.rius Moolt guapo tot! Dia 76   de confinament – 26 de maig / fase 1 Hola, animetes confinades que ja només penseu en desconfinar-vos. La cosa és, fins i tot, complicada de verbalitzar: estaríem al dia 76 de l’estat excepcional d’alarma provocat per la COVID 19 i hauríem superat la fase 0 (ja té nassos tenir una fase zero) i ara seríem a la fase 1 amb unes ganes boges de passar a la fase 2, però no: Castigats! De cara a la paret! Per rucs! Quan era petita, feia una malifeta i a sobre em queia un calbot, la mare deia: així sabràs perquè plores! I crec que som en aquest punt: CASTIGATS. Digueu-me pessimista, però fa dies que jo no ho veig clar això i rondino (bé, tendeixo a rondinar sempre, sí). Ser de la Segarra ens atorga aquell to de “barrufet rondinaire” que sovint i per desgràcia fa que la clavis. Per tant, enlloc de calçar-me i descalçar-me els kets* de pàdel compulsivament per si obren les pistes ...

La foto és d'un reportatge de  Noticiario del Nuevo Mundo Dia 65   de confinament – 15 de maig Buscava jo una manera impactant d’intitular el post d’avui, dia 65 de confinament, i he passat de l’històric “ I had a dream... ” a la bírria aquesta del “He estat pensant...” Ja sé que, com deia un savi, pensar fa de rucs, però ja que soc rossa, el dia que penso, us ho vull compartir.☝ Avís : la foto que he posat, mentes sssussias , és perquè sé que més d’ un entrarà al post per la foto. Sí. És un ganxo mesquí. Demano perdó, però ja sabeu “ la fama cuesta! ”. Si voleu sostenidors, haureu d’arribar al final del post.👹 Sembla que dilluns, si déu vol i no tornem a estar tots contagiats perquè tenim de tot menys coneixement, passarem a FASE 1. No em pregunteu per les fases, perquè he renunciat a entendre res; senzillament faig cas i bondat, no qüestiono res ni ningú i llestos. Soc maja * vestida (xist!). Potser és que avui és divendres i els divendres m’agraden...

SOS! Se m'han acabat les espelmetes!!! Dia 57  de confinament – 07 de maig Fa molts dies que NO apareixia per aquí, ho sé. NO ho he fet perquè hagi estat malament de salut, ni res, afortunadament. NO ho he fet, perquè NO en tenia ganes. Zero ganes i aquí sumeu-hi la sensació de NO saber què dir o fins i tot de NO voler dir. Tampoc NO es tracta de semblar ni alienada, ni depre* , ni res (encara no ha nascut qui pugui amb el meu optimisme vital!😎 O sí...😭). Però NO. Hi ha un moment en què reflexiones i t’adones que prou, que NO. De fet, sempre he pensat i he repetit que l’autèntica llibertat s’assoleix quan som capaços de poder dir NO . El ‘sí’, sovint, és no entrar en conflicte. Per tant, NO, no em sembla normal ni vull actuar com si el que ha provocat la COVID-19, el confinament i tot el nou món que s'ha dibuixat fos normal. NO, no i no. Ho he fet com la majoria, durant 40 dies, però ja NO. NO, no tinc ganes de fer brometes fàcils. Tampoc no estic de m...