He estat pensant...

La foto és d'un reportatge de Noticiario del Nuevo Mundo

Dia 65  de confinament – 15 de maig

Buscava jo una manera impactant d’intitular el post d’avui, dia 65 de confinament, i he passat de l’històric “I had a dream...” a la bírria aquesta del “He estat pensant...” Ja sé que, com deia un savi, pensar fa de rucs, però ja que soc rossa, el dia que penso, us ho vull compartir.☝

Avís: la foto que he posat, mentes sssussias, és perquè sé que més d’un entrarà al post per la foto. Sí. És un ganxo mesquí. Demano perdó, però ja sabeu “la fama cuesta!”. Si voleu sostenidors, haureu d’arribar al final del post.👹

Sembla que dilluns, si déu vol i no tornem a estar tots contagiats perquè tenim de tot menys coneixement, passarem a FASE 1. No em pregunteu per les fases, perquè he renunciat a entendre res; senzillament faig cas i bondat, no qüestiono res ni ningú i llestos. Soc maja* vestida (xist!).

Potser és que avui és divendres i els divendres m’agraden (d’ençà del confinament més!), però crec que el que he pensat té sentit. Mireu.

He pensat que això de la vida confinada té sentit i ens ha aportat molts elements que hauríem de conservar i si convé millorar (però no ens flipem tampoc: si no convé, no tocar res!). Sí, ho penso i hi ha moltes coses que, tirant del tòpic, “han vingut per quedar-se”.

He pensat que les ciutats han d’aprofitar l’oportunitat que ens ha regalat l’experiència del confinament per fer realitat allò dels espais/ciutats per a vianants. Aprofitem i tallem els centres als trànsit rodat multitudinari. Siguem valents, va! Deixem que hi puguin entrar i sortir els vehicles per subministraments, emergències i que cadascú pugui aparcar el cotxe al seu edifici. Punt. Ara ja hi estem acostumadets i per quatre que cridin, crec que la resta entendrem que es pot viure sense aquesta tortura de soroll i fum. 😎

No soc especialment ecoguai, ho confesso, però la vida sense trànsit m’ha agradat; he vist que podem viure perfectament caminant i BADANT. Sí, el confinament m’ha retornat el BADAR. No sé si havia valorat mai les estones de BADAR en un balcó d’un carrer estret mirant la finestra dels veïns i sense mirar ni veure res ni ningú. BADAR! Badem, badem que el món s’acaba! 👀

He pensat que no està gens malament el teletreball en pijama, sempre que es pugui fer i sempre que no hi posem molta jeta*. Que ja ens coneixem, també. Però, aquesta vida pijamil permet que si un dia "no en tens ganes" de res, ni de ningú, doncs t'amagues 
rere una foto de perfil del TEAMS o del ZOOM...  Aquella foto de quan no ens havíem confinat i encara teníem color d’humans. Aquella foto, paga per tot, quan el cos i la ment necessita discreció.😍

He pensat que les reunions telemàtiques són l’opció per evitar aquelles reunions insofribles d’hores i hores que deixen de ser operatives als 40 minuts. Per tant, adoro el límit temporal d’algunes aplicacions que als 40 minuts tanquen la paradeta i #hastaluegoMariCarmen. Si en 40 minuts no ens ho hem dit tot és que ens ho hem de preparar més. 👋

He pensat que el món online ens ha obert les portes a perdre la por a la formació online. Sí, i això és bo, perquè hem anat entenent que no cal pagar ni trens, ni benzines, ni avions per fer formacions impressionants amb persones talentoses que tenen coses per ensenyar-nos. 

Crec que és un món d’oportunitats sense temps i sense espai concret que ens facilita molt la feina, si som neguitosets per aprendre coses noves. De tant en tant, ja farem una patum presencial amb festa, vestit llarg, marmita de ponche* i llacet de flors, però poder-se formar online i que la formació no suposi perdre un dia sencer, sinó que siguin NOMÉS els 60 minuts de la teva vida és sensacional.

He pensat que ja, per sempre més, hem de netejar i desinfectar tot el que comprem. Sí, els envasos. Tot. I també les mans, no perdem el costum de rentar-nos les mans quinze cops al dia, va!

També he pensat, animetes confinades femenines i masculines, que hem de fer un congrés per posar-nos d’acord en això del maquillatge, sí... igual podríem pactar una nova era “al natural”. Sí, sé que té els seus riscos. Sí, sé que potser no ens reconeixeríem. Però podria ser fins i tot boniquet. Deixem-ho al criteri de cadascú, però no sé si m’explico: sempre ens quedarà instagram i la foto de perfil per semblar guapes (persones guapes) i potser hem d’obrir una nova era per ser el que som: hermoses (persones hermoses).😍😍

I també he pensat que hem de debatre profundament això dels sostenidors, però aquí sí que caldria (els paios feu el favor de no dir ni piu, que no en teniu ni punyetera idea i això que dic no fa riure ni mitja gràcia, eeeeh) Doncs això, que també, cadascú, en la seva llibertat, hauria de poder decidir si la cosa s’allibera o no... 👅

Fet i fet, hi ha moltes coses del confinament que ens podrien alliberar. Crec que n’he posat més d’un exemple. Pensa-hi. Alguna idea més?

Guardeu-vos de la COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets i bonetes... Dilluns entrem en FASE 1, però de moment i per fer la rima: “la fase ú, no l’ha vista ningú!”😉

AMMS