Entrades

Castigats!

Imatge
Doneu un cop d'ull al perfil d'instagram de la @mireia.rius Moolt guapo tot! Dia 76   de confinament – 26 de maig / fase 1 Hola, animetes confinades que ja només penseu en desconfinar-vos. La cosa és, fins i tot, complicada de verbalitzar: estaríem al dia 76 de l’estat excepcional d’alarma provocat per la COVID 19 i hauríem superat la fase 0 (ja té nassos tenir una fase zero) i ara seríem a la fase 1 amb unes ganes boges de passar a la fase 2, però no: Castigats! De cara a la paret! Per rucs! Quan era petita, feia una malifeta i a sobre em queia un calbot, la mare deia: així sabràs perquè plores! I crec que som en aquest punt: CASTIGATS. Digueu-me pessimista, però fa dies que jo no ho veig clar això i rondino (bé, tendeixo a rondinar sempre, sí). Ser de la Segarra ens atorga aquell to de “barrufet rondinaire” que sovint i per desgràcia fa que la clavis. Per tant, enlloc de calçar-me i descalçar-me els kets* de pàdel compulsivament per si obren les pistes ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

He estat pensant...

Imatge
La foto és d'un reportatge de  Noticiario del Nuevo Mundo Dia 65   de confinament – 15 de maig Buscava jo una manera impactant d’intitular el post d’avui, dia 65 de confinament, i he passat de l’històric “ I had a dream... ” a la bírria aquesta del “He estat pensant...” Ja sé que, com deia un savi, pensar fa de rucs, però ja que soc rossa, el dia que penso, us ho vull compartir.☝ Avís : la foto que he posat, mentes sssussias , és perquè sé que més d’ un entrarà al post per la foto. Sí. És un ganxo mesquí. Demano perdó, però ja sabeu “ la fama cuesta! ”. Si voleu sostenidors, haureu d’arribar al final del post.👹 Sembla que dilluns, si déu vol i no tornem a estar tots contagiats perquè tenim de tot menys coneixement, passarem a FASE 1. No em pregunteu per les fases, perquè he renunciat a entendre res; senzillament faig cas i bondat, no qüestiono res ni ningú i llestos. Soc maja * vestida (xist!). Potser és que avui és divendres i els divendres m’agraden...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

NO!

Imatge
SOS! Se m'han acabat les espelmetes!!! Dia 57  de confinament – 07 de maig Fa molts dies que NO apareixia per aquí, ho sé. NO ho he fet perquè hagi estat malament de salut, ni res, afortunadament. NO ho he fet, perquè NO en tenia ganes. Zero ganes i aquí sumeu-hi la sensació de NO saber què dir o fins i tot de NO voler dir. Tampoc NO es tracta de semblar ni alienada, ni depre* , ni res (encara no ha nascut qui pugui amb el meu optimisme vital!😎 O sí...😭). Però NO. Hi ha un moment en què reflexiones i t’adones que prou, que NO. De fet, sempre he pensat i he repetit que l’autèntica llibertat s’assoleix quan som capaços de poder dir NO . El ‘sí’, sovint, és no entrar en conflicte. Per tant, NO, no em sembla normal ni vull actuar com si el que ha provocat la COVID-19, el confinament i tot el nou món que s'ha dibuixat fos normal. NO, no i no. Ho he fet com la majoria, durant 40 dies, però ja NO. NO, no tinc ganes de fer brometes fàcils. Tampoc no estic de m...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

De carcamals... Tot i que el post d’avui va per tu, t’ho vaig prometre

Imatge
  Dia 41 de confinament – 22 d’abril Bon dia, animetes confinades (i especialment a tu que rebràs aquest post per whatsapp abans que ningú! T’ho vaig dir i aquí el tens😘😘😘).  Però abans deixa’m rondinar una mica. Vull rondinar perquè encara hi ha gent que volta pel carrer fent trampes, sí. Som rucs, bipolars i animals de costums. Vam néixer més llestos que ningú i morirem miserables, a fe de déu. Necessito rondinar, perquè això s’ha convertit en un mercadeig de queixa i amenaça. El sistema social, econòmic, de salut, els plans, les previsions, tot se’n va a prendre vent i encara hi ha gent que ha nascut per saltar-se les normes. Sí, ja ho sé! Tot és un desgavell i una vergonya. Sí, i tant! Sí, tooot està cagat i pixat, i tant! Sí, no es pot aguantar! Tot el que vulgueu... I les administracions? Doncs ja em perdonareu, fan el mateix que fem tots: el que poden enmig d’aquest circ de cervells privilegiats, regaladors de consells i, sobretot, enmig del desbordam...
1 comentari
Més informació

Sobre matar el temps confinat: Us conto el final de La Casa de Papel?!?!

Imatge
Va! Ànims! RESOLEU! Dia 36 de confinament – 17 d’abril Adorades animetes confinades del meu cor, dues reflexions: La 1a: si això és una quarantena, hem de callar la boca, perquè encara NO HEM ARRIBAT al dia quaranta de la quarantena, per tant, NO US VULL SENTIR! Full stop. Tooot lo dia rondinant! La 2a: Fixeu-vos que al setembre (bé, als setembres normals) hi ha un allau d’anuncis que conviden a iniciar coleccions diverses “ animales del muuundo ”🐐🐒🐕🐘🐝 “ piedras de la galaaaaaxia ” 🌠“ construye tu Mini 🚗en... 12 meses!?!😲). Mai no ho he acabat d'entendre i sempre imagino cases amb postades carregades de pedres de l’univeeeeerso i trossos de Mini que mai es va acabar!!! I la feinada per treure la pols, recollona! (Creus, aquest “recollona” va per a tu!😘). Doncs en temps de confinament, ens està passant una mica el mateix. Tothom busca com matar les hores. Tinc una amiga que, a nivell familar, es dediquen a fer una cursa d’enigmes que han...
1 comentari
Més informació

I tornar a la “VIDA NORMAL”? Què culleres és NORMAL?

Imatge
Aprofiteu el temps i llegiu-la... Dia 34 de confinament – 15 d’abril  Ben trobades animetes confinades, és ben curiós com ha passat de ràpid aquesta Setmana Santa, oi? I l’hem passat igual, oi? Cada dia que passa, creix la llista de “coses pendents” ja enllestides: hem arreglat armaris, pintat persianes i ordenat l’ordre per damunt de les nostres possibilitats... Ara bé, no hi ha dia que passi en què la COVID-19 no ens espetegui veritats com a punys. ·     Que podem passar TOTA UNA SETMANA SANTA a casa ; i no només a casa, sinó TANCATS a casa! I NO PASSA RES, però res, eh! Res!😏 ·        Que no hi ha ningú imprescindible, a fe de déu! PERÒ SÍ QUE HI HA persones i feines ESSENCIALS i les coses rutllen mercès a la implicació personal i col·lectiva. Perquè quan TU emmalalteixis, sortiré JO a partir-me la cara per tu i pel què feies... i qui no ha entès això, no juga. Perquè també haurem de sortir d’aquesta (en memòria...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

De sortir al carrer 27 dies després

Imatge
DIA 27 DE CONFINAMENT - 09 D'ABRIL Bon dia, animetes confinades. Avui ho he fet. Sí. Després de 26 dies de confinament, he sortit al carrer, perquè no m’ha quedat més nassos. Reconec que la meva visió de tot plegat des del balcó de casa era francament esbiaixada de la realitat que es viu arran de terra.  Què vull dir? Primer, que encara no havia tingut la necessitat de posar-me ni la mascareta ni els guants i la sensació (a banda de l’entelament absolut de les ulleres: o respires👃 o hi veus👀. S’ha de triar!), la sensació, deia, és de total empresonament personal, d’ofec, de no ser tu i d’estar representant un paper que no saps entomar. Segon, que NO m’ha agradat, gota!  No he pogut evitar pensar en tota la gent que porta setmanes “condemnada” a patir aquesta pressió dels EPIS. Que ningú no m’entengui malament, eh!: sort n’hi ha i n’hi ha hagut dels EPIS, de fet, la manca d’aquests equips ha estat una errada imperdonable (per no usar paraules lletges i renecs)...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació