DIARI D'UNA CONFINADA LLETRAFERIDA

  Dia 41 de confinament – 22 d’abril Bon dia, animetes confinades (i especialment a tu que rebràs aquest post per whatsapp abans que ningú! T’ho vaig dir i aquí el tens😘😘😘).  Però abans deixa’m rondinar una mica. Vull rondinar perquè encara hi ha gent que volta pel carrer fent trampes, sí. Som rucs, bipolars i animals de costums. Vam néixer més llestos que ningú i morirem miserables, a fe de déu. Necessito rondinar, perquè això s’ha convertit en un mercadeig de queixa i amenaça. El sistema social, econòmic, de salut, els plans, les previsions, tot se’n va a prendre vent i encara hi ha gent que ha nascut per saltar-se les normes. Sí, ja ho sé! Tot és un desgavell i una vergonya. Sí, i tant! Sí, tooot està cagat i pixat, i tant! Sí, no es pot aguantar! Tot el que vulgueu... I les administracions? Doncs ja em perdonareu, fan el mateix que fem tots: el que poden enmig d’aquest circ de cervells privilegiats, regaladors de consells i, sobretot, enmig del desbordam...

Va! Ànims! RESOLEU! Dia 36 de confinament – 17 d’abril Adorades animetes confinades del meu cor, dues reflexions: La 1a: si això és una quarantena, hem de callar la boca, perquè encara NO HEM ARRIBAT al dia quaranta de la quarantena, per tant, NO US VULL SENTIR! Full stop. Tooot lo dia rondinant! La 2a: Fixeu-vos que al setembre (bé, als setembres normals) hi ha un allau d’anuncis que conviden a iniciar coleccions diverses “ animales del muuundo ”🐐🐒🐕🐘🐝 “ piedras de la galaaaaaxia ” 🌠“ construye tu Mini 🚗en... 12 meses!?!😲). Mai no ho he acabat d'entendre i sempre imagino cases amb postades carregades de pedres de l’univeeeeerso i trossos de Mini que mai es va acabar!!! I la feinada per treure la pols, recollona! (Creus, aquest “recollona” va per a tu!😘). Doncs en temps de confinament, ens està passant una mica el mateix. Tothom busca com matar les hores. Tinc una amiga que, a nivell familar, es dediquen a fer una cursa d’enigmes que han...

Aprofiteu el temps i llegiu-la... Dia 34 de confinament – 15 d’abril  Ben trobades animetes confinades, és ben curiós com ha passat de ràpid aquesta Setmana Santa, oi? I l’hem passat igual, oi? Cada dia que passa, creix la llista de “coses pendents” ja enllestides: hem arreglat armaris, pintat persianes i ordenat l’ordre per damunt de les nostres possibilitats... Ara bé, no hi ha dia que passi en què la COVID-19 no ens espetegui veritats com a punys. ·     Que podem passar TOTA UNA SETMANA SANTA a casa ; i no només a casa, sinó TANCATS a casa! I NO PASSA RES, però res, eh! Res!😏 ·        Que no hi ha ningú imprescindible, a fe de déu! PERÒ SÍ QUE HI HA persones i feines ESSENCIALS i les coses rutllen mercès a la implicació personal i col·lectiva. Perquè quan TU emmalalteixis, sortiré JO a partir-me la cara per tu i pel què feies... i qui no ha entès això, no juga. Perquè també haurem de sortir d’aquesta (en memòria...

DIA 27 DE CONFINAMENT - 09 D'ABRIL Bon dia, animetes confinades. Avui ho he fet. Sí. Després de 26 dies de confinament, he sortit al carrer, perquè no m’ha quedat més nassos. Reconec que la meva visió de tot plegat des del balcó de casa era francament esbiaixada de la realitat que es viu arran de terra.  Què vull dir? Primer, que encara no havia tingut la necessitat de posar-me ni la mascareta ni els guants i la sensació (a banda de l’entelament absolut de les ulleres: o respires👃 o hi veus👀. S’ha de triar!), la sensació, deia, és de total empresonament personal, d’ofec, de no ser tu i d’estar representant un paper que no saps entomar. Segon, que NO m’ha agradat, gota!  No he pogut evitar pensar en tota la gent que porta setmanes “condemnada” a patir aquesta pressió dels EPIS. Que ningú no m’entengui malament, eh!: sort n’hi ha i n’hi ha hagut dels EPIS, de fet, la manca d’aquests equips ha estat una errada imperdonable (per no usar paraules lletges i renecs)...

Dia 24 de confinament – 06 d’abril  Bon dia animetes confinades, com que obrim la QUARTA SETMANA de confinament, voldria reflexionar sobre aquesta  descoberta que hem fet molts: EL TELETREBALL .  Vagi per endavant que l’ÚNICA VERITAT ABSOLUTA QUE DIRÉ AVUI  🙋és que amb aquesta crisi he descobert i professo una ABSOLUTA DEVOCIÓ pels departaments d’informàtica around the world💓 Si això ja ha estat i és un caos de cal Quinze, no em vull imaginar aquests dies i les seves nits sense la vostra excel·lència, gent rarota d’informàtica😝. Per tant, des del mateix dia 13M, conegut com dia del “CORREU, CORREU! PASSEU CAP AL CAU, TROPA!!” em declaro lideressssa del grup LOVE ALL INFORMÀTICS HABIDOS Y POR HABERT DEL MÓN MUNDIAL (súper políglota i tal...)💘💘  Dit això, em fa molta patxoca escriure sobre els teletreballadors, -es, -um que ens hem trobat al mig d’aquesta moguda...😥😥 i sense anestèsia que hi som, tu! Entenc que hi ha gent que ja hi e...

És veure el títol del disc i ja ballo, tu! Dia 20 de confinament – 02 d’abril - En primer lloc, la notícia és que l’emigrant ja és a casa. Sí. En aquestes situacions, també s’aprenen coses sobre companyies aèries i solvència de les unes respecte a les altres,   però quan tens un problema i algú te’l resol, doncs... és guapo! Problema resolt, l’hereuet i la pubilla ja són a casa! 👏👏👏👏 Crec que la majoria de nosaltres estem en una fase estranya de tot aquest confinament😣. Us passa? No estic de romanços, en aquesta fase, jo. Rondino. La cosa ha anat evolucionant. Primer, ens marcava el desconcert: no enteníem què passava ni on ens portaria i no ens acabàvem de creure que “això ens estava passant a nosaltres!”😱. Després, ens va agafar com una mena de subidón * d’estima universal, de cants a la solidaritat i d’odes a la fraternitat interestelar😍. I ara, (i a sobre plou!), som en un punt de no tirar ni paca davant ni paca darrere . Vull dir que sembla que estem...