De lemes i cançonetes

És veure el títol del disc i ja ballo, tu!

Dia 20 de confinament – 02 d’abril -

En primer lloc, la notícia és que l’emigrant ja és a casa. Sí. En aquestes situacions, també s’aprenen coses sobre companyies aèries i solvència de les unes respecte a les altres, però quan tens un problema i algú te’l resol, doncs... és guapo! Problema resolt, l’hereuet i la pubilla ja són a casa! 👏👏👏👏

Crec que la majoria de nosaltres estem en una fase estranya de tot aquest confinament😣. Us passa? No estic de romanços, en aquesta fase, jo. Rondino.

La cosa ha anat evolucionant. Primer, ens marcava el desconcert: no enteníem què passava ni on ens portaria i no ens acabàvem de creure que “això ens estava passant a nosaltres!”😱. Després, ens va agafar com una mena de subidón* d’estima universal, de cants a la solidaritat i d’odes a la fraternitat interestelar😍. I ara, (i a sobre plou!), som en un punt de no tirar ni paca davant ni paca darrere. Vull dir que sembla que estem en fase 1 de saturacioneta, ja😞.

I aquí va la meva modesta primera reflexió (demano perdó abans de començar!). Som la societat del LEMA. Si no tenim LEMA no som res ni ningú. Que si “este virus lo paramos unidos”👌👌 amb els colors negre i groc de la bandera de la quarantena (quién avisa, no es traidor, es avisador!); que si “tot anirà bé”👍👍; que si “resitiremos”💪💪, que si “queda’t a casa”✋✋, que si “jo em quedo a casa”☝☝, que si “frenem la corba”... 

I les cançons, igual. Des del Resistiré del Duo Dinámico (sempre he pensat que el Sobreviviré de la Mónica Naranjo hi donaria un toc més dramàtic!), passant pel Bella Ciao (que entre tots (i totes, sí) hem trinxat i ara la canta tot déu sense saber ni d’on ve, ni on va), l’Invencibles (really, George?), la del Ens en sortirem (oh, wait!), els Volcans en erupció (aquesta sí que no l’entenc, ho juro!), el hit balconaire Agafant l’Horitzó que seguim aplaudint amb panderetes (sí, literal!)... i ja quan algú hi ha afegeix el I will survive de la Gaynor o el I just call to say I love you del Wonder és quan et cau la mandíbula a terra 😲 i, sense poder-ho evitar, fas una PLORADA GROSSA d’aquelles amb mocs i sanglots, gran, gran!  Fins i tot Spotify té una llista de CANÇONS PEL CONFINAMENT. ¡Máaatame camión! A mi em surt de dins posar el LAST DANCE de la Donna Summer 😊😊😊a tota llet, al balcó, però potser podria ser malinterpretada, en el sentit del #vamosamorirtodos oi? (si cliqueu sobre el nom de la canço, escolteu-la que és xula, xula!)

Si en busqueu, en trobareu una muntanya de lemes, frases, cançonetes, etiquetes... De fet, i aquí és on rondino, darrere cadascuna d’aquests frases fetes o mig fetes, sempre hi ha un esperit paternalista (sí, i maternalista, també!), de tractar-nos una mica com si fossim criaturetes assossegables*😤 a base de bones paraules i cançons (que en som!), malgrat la realitat. I ja us dic, tot això, en aquesta 3a setmana de confinament, a mi em fa rondinar, cada dia més i, malgrat tot, oh contradictòria de mi! les ballo, cada dia, al balcó amb total vocació d’amor universal.🙈

Som una societat ben rebregada, tu! A les ànsies d’alliberament que tenim i reivindiquem (fora rols! fora etiquetes! fora estigmes! fora convencions!), hi sumem aquesta inexplicable necessitat d’etiquetar-ho tot. Això em recorda, quan era petita, la mare (la mare més endreçada i neta del món, com la teva) tenia la dèria (cundíssia* en diem a la Segarra) de guardar-ho tot en pots de vidre blanc reciclat, però a més, al pot de cigrons, on es veia evidentment que hi havia cigrons, hi posava GARBANZOS ben guapo (NOTA MENTAL: un dia us explicaré que no sé ni puc diferenciar entre DRETA/ESQUERRA CIGRONS/PÈSOLS i SÒNIA/SÍLVIA... feu-m'hi pensar!), GARBANZOS escrit a mà (no debatrem, ara, perquè hi posava GARBANZOS i no CIGRONS, eh!) i així, amb tot: LENTEJAS, LAUREL, ARROZ, PASTA “COLZES” (aquest era bilingüe, tu!). I jo només recordo que em feia MOLTA ràbia, però molta! Em feia ràpppia*, amb P! Ara, em passa una mica el mateix amb aquesta pluja d’etiquetes i noms per cada cosa i aquesta necessitat que no hi hagi cap racó explorat, sigui quina sigui la situació, sense la seva CATALOGACIÓ i la seva “convenció”.

I com que fa temps que vaig aprendre que només rondinant no s’acaben mai les coses😇 (no s’acaben mai BÉ, les coses). Rondino i proposo una solució universal, per avançar, eh! 

Amb tota la humilitat del món, regalo a l’univers, el lema per quan acabi aquesta crisi sanitària, goita:  QUEDA’T "A CASA", ARA SÍ QUE SÍ 🙋😘, en el sentit que haurem de quedar-nos a viure, gaudir, menjar, descobrir, comprar, consumir, tastar, experimentar, estimar, odiar, recomanar i idolatrar allò que és nostre, el nostre entorn més pròxim i immediat.

El resum és que veient com van les coses i el caire que prenen determinades mesures respecte a les necessitats de la gent, l’altre lema serà SI ESTO NO LO LEVANTAMOS UNIDOS Y ASPAVILANDO* DE VALIENTE, NO LO LEVANTA NI DIOS. Amén.

Guardeu-vos de la COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets i bonetes... No sé si esteu al cas, però EN UN PARELL DE DIES: SETMANA SANTA!!!!!! Subidóoooooon!!!!💃💃💃💃💃

AMMS