De carcamals... Tot i que el post d’avui va per tu, t’ho vaig prometre

 Dia 41 de confinament – 22 d’abril

Bon dia, animetes confinades (i especialment a tu que rebràs aquest post per whatsapp abans que ningú! T’ho vaig dir i aquí el tens😘😘😘). 

Però abans deixa’m rondinar una mica. Vull rondinar perquè encara hi ha gent que volta pel carrer fent trampes, sí. Som rucs, bipolars i animals de costums. Vam néixer més llestos que ningú i morirem miserables, a fe de déu. Necessito rondinar, perquè això s’ha convertit en un mercadeig de queixa i amenaça. El sistema social, econòmic, de salut, els plans, les previsions, tot se’n va a prendre vent i encara hi ha gent que ha nascut per saltar-se les normes.

Sí, ja ho sé! Tot és un desgavell i una vergonya. Sí, i tant! Sí, tooot està cagat i pixat, i tant! Sí, no es pot aguantar! Tot el que vulgueu... I les administracions? Doncs ja em perdonareu, fan el mateix que fem tots: el que poden enmig d’aquest circ de cervells privilegiats, regaladors de consells i, sobretot, enmig del desbordament que suposen les regles de joc que ha imposat el coronavirus. Carai, que no és tan difícil d’entendre que això ha sobrepassat a tot déu, tant si ets dels què manen, com si ets dels què hem de creure! I s’equivoquen, i tant! I el que s’equivocaran, redéu! Que tampoc no és tan complicat d’entendre. 

Simpaties i antipaties polítiques al marge, ha de ser un bon merder, en aquests moments, dir-te  Sánchez o Illa o Torra o Vergés o Puig o López Miras o Pueyo o Colau o Madrenas o Buch o Macron o Trudeau (Nota mental: Collona, hem de començar a dir-ho menys i a posar més dones als números 1, redéu!) Segueixo: perquè per molts savis que habitin a les xarxes socials, això que ens passa només es pot gestionar des de les nits sense dormir. Perquè és gravíssim, perquè és impactant, perquè desborda tot i a tothom i perquè requereix d’aquella cosa inevitable de l’error/assaig.

Clar que anem tard! TOTHOM ANEM TARD! O no recordeu que molts van discutir fins el darrer moment això de quedar-nos a casa? O no recordem que cada cap de setmana hi ha famílies que van “al poble” a prendre l’aire (i no són quatre gats!)? Per tant, ja fa dies que personalment vaig decidir que hauríem de recular en xuleria* i avançar en disciplina, autocrítica i generositat... Això sí que seria un canvi generacional. La resta? Trumfes.

Però en el fons, saps per què em fa tanta ràbia tot això? Doncs perquè convivim amb un exèrcit de carcamals, de profetes, messies, visionaris i cafres. Aquesta gentota que desafia la norma sense cap motiu de pes real, tampoc no pensa en els sanitaris, la gent de venda i serveis, els camioners, els periodistes, les forces de seguretat, les persones que cuiden altres persones dependents o en risc d’exclusió... Els importa un rave aquella llarga llista de gent que mai serem capaços de completar amb justícia. Fa un parell de setmanes, la meva amiga infermera em deia “tinc por” i em fa sentir malament “tenir por”.

Doncs això, reina meva, tot aquest context de queixa i prepotència em revolta l’estomac, perquè penso en tu.

Em sap greu l’espectacle que vivim perquè TU et mereixes que els uns callin i respectin, i que els altres es quedin a casa, sense dir ni piu. Perquè tu has superat aquell primer  “susto”, aquelles intervencions, aquelles sessions de químio i proves i diagnosis de tot tipus i colors. Perquè, quan això va esclatar, tu sí que portaves “la lliçó apresa” des de fa mesos. Imagino que mica en mica, llàgrima a llàgrima, has anat aprenent a administrar que les alegries i les tristeses poden ser MOLT RELATIVES. Tu (i molta gent com tu), que esteu lluitant contra un puto monstre que t’obliga a estar tancada a casa, allunyada dels teus fills, petits encara, i de qualsevol factor que pugui provocar que passis de ser “només” població de risc o vulnerable, a ser població totalment DESTRUCTIBLE...

Visiteu
www.montimateu.com 

Hi ha tanta gent com tu, personetes dolces, lluitadores, capaces, intel·ligents... Sou tantes, que no us mereixeu el suplement de patir que imposen els mesquins, els qui creuen que totes les tanques es poden saltar i mai no entendran que hi ha tanques que estan pensades per protegir (encara que sigui políticament incorrecte dir això)

Aquest post va per tu, i per aquells que com tu, ja patiu prou, perquè en la loteria de la vida us va tocar el premi que no vol ningú. I tot i així, aquí esteu; lluitant.

Vosaltres sí que vencereu i resistireu i donareu sentit a tots els punyeteros lemes i frases fetes i eslògans que ens inventem SEMPRE els que estem bé o això pensem fins que PAM!  

Ànims campiona... I amb tu, ànim a tothom que sap que la COVID-19 no és una fotesa per acabar dient allò del "d'aquí un temps ens en riurem!"

Guardeu-vos del COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets i bonetes... I feliç sant Jordi a tothom!!! Goiteu quin punt de llibre amb rosa, de la Monti, més repreciós 😍😍😍😍

AMMS