COVID-10: Això s'ha d'escriure!

La nena en estat de confinament, el gos en estat... NORMAL.

Una setmaneta de confinament – Divendres 21 de març de 2020

Mireu, he pensat que, després d’una setmana de confinament, això s’havia d’escriure i socialitzar i així ho faré, des de la modèstia i amb cap més pretensió que escriure una situació que espero poder explicar quan sigui iaia, més iaia encara sí...

La cosa és que AVUI fa una setmana, vam entrar en aquest estat de confinament d’una manera absoluta i disciplinada, ja us ho juro! 

Vam entrar al confinament en les millors condicions, redéu!!! Sense WIFI a casa per culpa d’una companyia d’aquestes barates i la mare que els va... i en plena batalla pel tema. Però a més, OH MURPHY!, hi vam entrar sense GAS. Oh yes! Ens van tallar el gas perquè es va detectar una fuita... Tallen el gas: ARREGLI LA DEFICIÈNCIA I DEMÀ SOM AQUÍ, SENYORA (mania de dir-me senyora, des de fa uns POCS anys, redéu!). I el tècnic desapareix, literal! I per trobar-lo i que tornés, (un cop l’avaria estava resolta), per connectar el gas again, casi he d'activar l’FBI. Si mai us passa, experimentareu que podeu trucar als telfs corresponents i com et van passant de l’un a l’altre com si fossis una pilota de pin-pon o ping-pong o pim-pom... Me la sua!

TRES, 3!, dies sense gas (no calefacció, no cuina, no aigua calenta)!!!! Però gràcies a l’activació d’un exèrcit d’amics que buscaven EL TÈCNIC PERDUT, ja està arreglat. És a dir, podríem estar pitjor? Sí, a fe de déu que sí!

La cosa és que a casa som 4 i un gos, l’Alvin. Dels quals, 3 humans... i el gos, estem confinats (JURO QUE ESTEM CONFINATS!!), mentre el nostre quart membre està a Irlanda, sí... currant i esperant què ha de fer si és que ha de fer res. De fet, la percepció des de fora, és que aquí morim pels carrers, diu, i allà, de moment hi ha una certa calma. Deu ser pel vent i per la pluja que són menys ventilats, ha!, que nosaltres. També us he de comentar la desgràcia de tenir un gos que ODIA sortir al carrer, de fet, portem 9 anys arrossegant nosaltres el gos, perquè camini i no a l’inrevés #estoesasín #noway

Amb un membre perdut a Irlanda, nosaltres 3... i el gos, ens estem inventant una vida confinada. Jo teletreballo (fabulós invent que ja veurem com farem retrocedir, després... si hi ha després. De fet, amb això del teletreball sembla que els que no han fotut mai ni un brot, ara siguin els profetes de la feinada que s’ha de fer!!! El cel els jutjarà, tu!); també estudio, passo la baieta sense sentit i sense nord, ho netejo TOT amb amoníac... El meu home participa del confinament en mode SOY ARGUIÑANO SI ME QUEREÍ* DEJADME SOLO CON EL SOFREGIT... Tractarem aquest capítol com mereix. I la meva filla universitària estudia quan pot i va desmaiant-se d’avorriment per cada sofà, butaca i cadira que hi ha per casa. La foto il·lustra l’estat anímic de la universitària, en aquest moment i com es correspon amb l’estat habitual del gos, EN TOT MOMENT.

Ah, hem après a sortir al balcó i saludem (i descobrim!) veins i veïnes! Ahir, uns quants vam ballar, sí, sí, dancing INTER BALCONY, al ritme del DE ELLOS APRENDÍ... Té bemolls, la cosa! Siiigue nadando, siiigue nadando... En fi, molt guapo tot!

Ei, també ens posem la disciplina de fer una estoneta de gimnàstica, yes! Peses amb tetrabriks de caldo marca blanca, ampolles de lleixiu (Conejo!) i garrafes d’oli! Ei, i fem LA CARPA: una tortura ben guapa que ens situarà el melic a l’altura de la vertebramenta dorsal, com a poc! Però és que si no ho fem així, sortirem de casa (quan sigui i sense pressa, eh!) destartal·lats* mentalment... i físicament, com a bombones de butà, en punt adient d’explosió i ens hauran de portar amb carretonet, amunt i avall, pel gran rovellament sobrevingut. Aquest capítol també tindrà tractament especial.

Un amic ens envia una cançó cada dia. Avui li he demanat que hi afegeixi una frase d’Epictet... me n'ha proposat alguna de sant Agustí també i li he dit que el reservi, que ja el necessitarem més endavant, el sant! No m’ha fet cas el molt cràpula i ens envia això: MESTRE, QUÈ ES L’ETERNITAT? L’ABSÈNCIA DE TEMPS, GERMANS, PENSEU-HI QUAN US SEMBLI QUE EL TEMPS NO PASSA I QUE JA HI SOU... I jo he dit directament: MÁAAAATAME CAMIÓN!

Aquest és el resum llarg de la situació que anirem compartint si voleu... guardeu-vos del COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets i bonetes... i el gos també!

AMMS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc és personal, les opinions també en són. Només es demana un elements comú en qualsevol comentari que feu: el respecte.

Entrades populars d'aquest blog

De gent que se la juga, de debò!

Imatge
El que diu una mosso i el que demana una infermera. Fem bondat o què? Dia 8 de confinament estricte, dissabte, 21 de març Mireu, que pensava jo deixar-vos descansar fins dilluns, però han passat dues coses que no fan punyetera gràcia i en un dels casos se m’ha dit: Anna, cal insistir, confinament estricte... us penjo la foto del whatsapp perquè ho llegiu, literalment. Aquesta dona, no només és una amiga d’infància de la Segarra; a més, és infermera i està treballant a l’hospital d’Igualada (i em sembla que no és l’única personeta prou propera a mi que està allí, us incloc a totes en aquest post!💓). És a dir, amiguitas i amiguitos , si aquesta gent demana ajuda, se li dona i punt... sense sentir ni una paraula de queixa, perquè no tenim raó, la raó, fins a nova ordre, LA TENEN NOMÉS ELLES! La crida de la meva amiga segarrenca, se suma a la crida de la meva amiga de l’ànima que és mossa i que també ahir renegava en setze llengües de la quantitat de caps de cony que...
Més informació

NO!

Imatge
SOS! Se m'han acabat les espelmetes!!! Dia 57  de confinament – 07 de maig Fa molts dies que NO apareixia per aquí, ho sé. NO ho he fet perquè hagi estat malament de salut, ni res, afortunadament. NO ho he fet, perquè NO en tenia ganes. Zero ganes i aquí sumeu-hi la sensació de NO saber què dir o fins i tot de NO voler dir. Tampoc NO es tracta de semblar ni alienada, ni depre* , ni res (encara no ha nascut qui pugui amb el meu optimisme vital!😎 O sí...😭). Però NO. Hi ha un moment en què reflexiones i t’adones que prou, que NO. De fet, sempre he pensat i he repetit que l’autèntica llibertat s’assoleix quan som capaços de poder dir NO . El ‘sí’, sovint, és no entrar en conflicte. Per tant, NO, no em sembla normal ni vull actuar com si el que ha provocat la COVID-19, el confinament i tot el nou món que s'ha dibuixat fos normal. NO, no i no. Ho he fet com la majoria, durant 40 dies, però ja NO. NO, no tinc ganes de fer brometes fàcils. Tampoc no estic de m...
Més informació

He estat pensant...

Imatge
La foto és d'un reportatge de  Noticiario del Nuevo Mundo Dia 65   de confinament – 15 de maig Buscava jo una manera impactant d’intitular el post d’avui, dia 65 de confinament, i he passat de l’històric “ I had a dream... ” a la bírria aquesta del “He estat pensant...” Ja sé que, com deia un savi, pensar fa de rucs, però ja que soc rossa, el dia que penso, us ho vull compartir.☝ Avís : la foto que he posat, mentes sssussias , és perquè sé que més d’ un entrarà al post per la foto. Sí. És un ganxo mesquí. Demano perdó, però ja sabeu “ la fama cuesta! ”. Si voleu sostenidors, haureu d’arribar al final del post.👹 Sembla que dilluns, si déu vol i no tornem a estar tots contagiats perquè tenim de tot menys coneixement, passarem a FASE 1. No em pregunteu per les fases, perquè he renunciat a entendre res; senzillament faig cas i bondat, no qüestiono res ni ningú i llestos. Soc maja * vestida (xist!). Potser és que avui és divendres i els divendres m’agraden...
Més informació