D’històries BASADES EN FETS MOLT REALS

Ells dos... i el gos en moments gimnàstics 😉

Dia 17 de confinament – 30 de març

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que iniciem la tercera setmana amb aquella felicitat😍. És un dir, ho sé. Però no em podeu negar, estimades animetes confinades del món, que si, FA UN MES, ens arriben a jurar que podríem ser capaços d’estar tancadets a casa més de 4 dies seguits, no ens ho hauríem cregut, oi? “Què dius boig!?! Jo tancada a casa no hi aguanto ni mitja hora?!!?” Ha! ☝ Ja ho diuen ja: “los designis del sinyó, són inexcrutables”. Amén.

Breaking News: L’irlandès NO està de tornada, de moment. De fet, va ser escriure la seva situació al bloc i anul·lar-li el vol 😤. Potser és el karma d’alguna altra vida que em torna, aneu a saber... 

Us agraeixo el patiment universal, de debò, però aquí hi aplicarem allò del “les coses sempre passen per alguna cosa” ✊✊✊ i ho anirem vivint i observant i compartint.

Al tema! Avui vull entrar de ple AL TEMA!

AVEAM! Hem de posar ordre. No pot ser, de cap de les maneres, que d’una banda ens estem posant tots com a garrins🐷, (sí, i garrines!) i de l’altra, pretenguem que amb una horeta de tortura televisiva gimàstica, via xarxes, cremem tot el que “en situació normal” només cremaríem fent mitja marató a ritme de pollastre escapçat. 

No fotem! Assumim-ho! Acabarem el confinament en estat garrinaire tocinil level 100, blancs com el paper de fumar, amb la ratlla del tenyit fins als genolls, els homes tots rapats (ves quina cosa que els agafa, ara, eh!), havent de buscar les túniques de Demis Russos que tenim per l’estiu pa’dissimular l’excès de corves, amb la manicura semipermanent semi-sencera i deltot-repelada... Però mirem de no afegir-hi un nivell de contracturamenta que no hi hagi físio capaç de tornar a puesto! 🙈😩Perquè això no té cap sentit, redéu!

Ahir. A casa (Clar! On sinó, carallota?!). A les 7 de la tarda. Que si hem de cremar el dinar. Que si busca al Youtube. Que si la senyora que ens posem cada dia no, que si busquem un altre “més canyero”😨. Que si goita aquest tros d’home. Que si mira, diu que fa “brazos, piernas, abdominales... en 40 minutos”.😏 Que si fot-li. Que si ja hi som...

I el tio, ─un negre espectacular, gran com un armari, amb uns pectorals, uns bíceps, uns tríceps, uns bessons, uns quàdriceps i uns infinitíiiceps que et poden aufegar* i amb altres coses que també deuen ser músculs, però que no tenia jo punyetera idea que existissin!─ comença a donar ordres!

¡Que si vamos guerreros! ¡Porque sois mis guerreros! ¡Que si diez! ¡Dame más! ¡Que si sentadillas, diez más! ¡Que si tu no te rindes! ¡Que si tu no paras hasta que yo no pare! ¡Y diez más! ¡Dame máaas! ¡Hasta cincuenta guerrero! ¡Lucha! Abajo! ¡Abdominaaaales! ¡No te rindas! ¡Dame máaaas! ¡No has venido aquí para rendirte! ¡Suda! ¡Dame máaaaas! ¡Lucha guerrero! ¡Mírame! ¡Sonrie! ¡Diez más! ¡Cincuenta! ¡Levanta esa pierna! ¡Aprieta! !Aguaaaanta! ¡Cambio! ¡Sonrie! ¡Dame máaaas!

LA MAAAARE QUE EL VA PARIR! 😡😡😡

Sabeu que són QUARANTA MINUTS d’això?!?! No parlo dels 40 minuts fent bots com una foca mig desnucada, no! Parlo de 40 minuts escoltant un paio suat que no para de cridar que ets un ¡soldado! ¡guerrero! ¡lucha! ¡suda! Ja n’estic de suada, collona! Que hasssta* les ulleres tinc entelades!!!! ¡Sonreirá tu madre! 😤Que no està el pati per suar, redeu! QUARANTA MINUTS. Si arriba a ser fill meu l’arrosssego per les orelles fins aviar-li el nas! Però insultar la tele no és de guapes, ho sé, és de padrines. Però també us comunico que ja fa dies que rondino i renyo la tele! Ho deixo aquí, per a l'autoreflexió general...

Al cap de dues hores, ja dutxats, aplaudits i sopats, anàvem per casa com si fossin el Mazinger Z, la seva senyora Afrodita 💀💀💀 i la seva filla BabyZ (me l’acabo d’inventar, la filla, eh!). Mig espatarrats, caminant com si xaféssim ous i envoltats per un cant joiós d’ais i uis que s’anaven difuminant passadís enllà. Que lluny està tot quan el cos rondina i espetega, per tot arreu. Crec que moriré deshidratada per mandra d’aixecar el cul i anar a buscar aigua i haver de tornar a asseure'm... Perquè la situació és greu, sí. L’acció de dipositar el cos i el cul sobre alguna cosa coneguda com cadira o similar, ha estat cancel·lada. Ara el tema és:  posar-se en posició d’esquena a la butaca que volem abordar i llençar-se al buit, baarrruuum!, i allà fer arrels, deixar-se morir...😩😩😩

Oh, i mires per la finestra allende les altres finestres i qui més qui menys, cap al tard, fot uns bots al menjador com si el món s’acabés demà...  Diu que avui buscarem “alguna cosa de ioga”. 

Oi que hem rigut un ratet? Doncs aquesta era la idea.😉😉

Guardeu-vos de la COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets i bonetes... Animeu-vos és dilluns... caaaasi divendres ja!

AMMS

PS: Si no publico cap més post, hauré mort desnucada o anusada, no ho puc avançar, per motius obvis.