D’informàtica, orelles i converses!


Monyo o niu de garsa? Ha!


Dia 10 de confinament - 23 de març

Avui estic desanimada. Això va per llarg i el carrer no s’atura, almenys no tant com caldria. Per tant, el cos em demana buscar una de les parts còmiques d’això que vivim. Avui us demano de fer una crida universal: per favor, per favor, per favor! Unim-nos! Fem-ho entre tots i totes... i el gos! És essencial el treball d’equip! Expliquem als avis i a les àvies que quan reben una VIDEOtrucada NO CAL QUE POSIN L’ORELLA “a puesto”! 

Hem de mirar d’evitar la visió en panoràmix d’orelles de padrines i padrins, orelles de diferents dimensions (totes grandegen, s’ha de dir): 

--Padrina!!! Em veus?!!? Treu l’orella de la pantalla!
+Oh! Si no hi poso l’aurella no’t sinto!!!
--Nooo. Mira normal. Mira el mòbil
+Ja el veig el mòbil, ruc! Perquè vols que el miri el mòbil?!
--Mira el mòbil i em veuràs!
+SI em fas treure l’orella no sé què dius!!!
...(INFINIT)

Hem rigut amb les orelles sobrevingudes, oi? Però també hem estat CONSCIENTS del dolor que provoca NO PODER TOCAR els nostres. Jo, que soc fredota, em quedo parada de la necessitat que sento. Apa, ja ho he dit🙋.

En aquest món de rialles i de terribles lost in the translation, s'ha de fer una ODA ALS DEPARTAMENTS D'INFORMÀTICA del món mundial per la paciència, la generació de recursos i l'efectivitat impagables. Estem aprenent a viure en aquest MÀTRIX coronavíric. Ja no ens truquem només, perquè hem redescobert la necessitat de MIRAR-NOS i aquí comença aquest altre món DE LES VIDEOTRUCADES. És moooolt graciosa la cosa, perquè ens exposa i ens despulla i... la veritat és que ja tant se'ns en fot:

Som 4. 
  • Ell, (a ell li peta per dos, si se li veu una papada digna de pelícan blandiblú i pelots de la barbota deixada com si hagués entrat a netejar la xemeneia, ecs! I si no li peta, ho dissimula prou bé), 
  • i nosaltres tres, (elles: hi patim una mica més o massa, crec). 
    • Una, amb cara de Mortícia Adams, volent dissimular que ja ho està deixant córrer i enlloc de maquillada, avui, sembla només bullida (sense avecrem). 
    • L’altra, ja passa de les lentilles perquè diu que a té una mica de conjuntivitis, ha! I amb aquell monyo, AQUELL MONYO TAN NOSTRAT!, que, a data d’avui, ja sembla un niu de garsa esbojarrada (el de la foto és el meu, segurament semblant al teu, oi?😁), 
    • I jo, que miro de trobar el punt: que la imatge vagi de manera que no es vegi el pap, la cara s’allargui, la llum amagui la falta de rímel i/o coloreeete i, en definitiva, acabant amb una luxació de canell perquè la mà ja no dona per posar el telèfon més lluny, ni més alt, ni més baix. 

Aquest és el panorama dantesc, sense entrar a valorar aquells dibuixets que s’intueixen a la roba. Un exèrcit de Bambis o Bellas i Bèsties dignes de pijames baratots (que síii, que ens passa a tothom 😂😂😂😂) Sí! El món viu i es comunica en pijama!!! 

I comença el xou:

1 Ho -ksst fisf- la! Us comen -grññ sstt- to... ah, no parla, parla tu!
2 No, mira -hhjj fffxx prrrt- ara parlaves tu?
3 No, no, tira, tira...
4 Ah, sí...-kss fiisssh- no, no tu
2 Com?
3 Què?
1 Pots repetir? No tu no, tu, tu
4 Ah, jo? No, tu!

Aquí hi podeu sumar la paranoia que portem tots amb les TEAMS. No acabarà pas bé això, no... perquè s’està convertint en una mena d’elis-elis-putxinel·lis: com més TEAMS tens més molas-mogollón-osssea-sí... i no. Sé que el temps em donarà la raó...

El meu amic continua rascant les frases d’Epictet que necessitem. La darrera diu: LA PRUDÈNCIA ES MANIFESTA ACTUANT, NO PAS PARLANT. MOSTRA EL TEU CARÀCTER I EL TEU COMPROMÍS AMB LA  NOBLESA PERSONAL, MITJANÇANT ELS TEUS ACTES. Vindria ser la versió intel·lectual d’allò tan nostre del TAL FARÀS, TAL TROBARÀS.

La COVID-19 (sí, la siglació, en femení 😉) ens està ensenyant a parlar amb el veí de davant del carrer: fa 20 anys que sabem que existim, però fa cinc dies que ens saludem i parlem de balcó a balcó. Ja s'encarreguen els primers SOPARS AL CARRER PER QUAN TOT AIXÒ ACABI. 

La COVID-19 ens porta a haver d’aprendre a respectar el torn de paraula a les videotrucades. També ens ensenya com arribem a trobar a faltar el contacte amb la gent (sí, fins i tot una rància com jo, s’enyora de la gent –negaré que ho he dit!-)... 

Si això ens ho ha hagut d’ensenyar un coronavirus (el virus en masculí, la sigla en femení 😉) ja som prou desgraciats i desgraciades...  i el gos! Hem hagut d’esperar un p... virus per aprendre coses que ens haurien de definir com a éssers humans, redéu.

Guardeu-vos del COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets i bonetes... i el gos també!

AMMS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc és personal, les opinions també en són. Només es demana un elements comú en qualsevol comentari que feu: el respecte.

Entrades populars d'aquest blog

De gent que se la juga, de debò!

Imatge
El que diu una mosso i el que demana una infermera. Fem bondat o què? Dia 8 de confinament estricte, dissabte, 21 de març Mireu, que pensava jo deixar-vos descansar fins dilluns, però han passat dues coses que no fan punyetera gràcia i en un dels casos se m’ha dit: Anna, cal insistir, confinament estricte... us penjo la foto del whatsapp perquè ho llegiu, literalment. Aquesta dona, no només és una amiga d’infància de la Segarra; a més, és infermera i està treballant a l’hospital d’Igualada (i em sembla que no és l’única personeta prou propera a mi que està allí, us incloc a totes en aquest post!💓). És a dir, amiguitas i amiguitos , si aquesta gent demana ajuda, se li dona i punt... sense sentir ni una paraula de queixa, perquè no tenim raó, la raó, fins a nova ordre, LA TENEN NOMÉS ELLES! La crida de la meva amiga segarrenca, se suma a la crida de la meva amiga de l’ànima que és mossa i que també ahir renegava en setze llengües de la quantitat de caps de cony que...
Més informació

NO!

Imatge
SOS! Se m'han acabat les espelmetes!!! Dia 57  de confinament – 07 de maig Fa molts dies que NO apareixia per aquí, ho sé. NO ho he fet perquè hagi estat malament de salut, ni res, afortunadament. NO ho he fet, perquè NO en tenia ganes. Zero ganes i aquí sumeu-hi la sensació de NO saber què dir o fins i tot de NO voler dir. Tampoc NO es tracta de semblar ni alienada, ni depre* , ni res (encara no ha nascut qui pugui amb el meu optimisme vital!😎 O sí...😭). Però NO. Hi ha un moment en què reflexiones i t’adones que prou, que NO. De fet, sempre he pensat i he repetit que l’autèntica llibertat s’assoleix quan som capaços de poder dir NO . El ‘sí’, sovint, és no entrar en conflicte. Per tant, NO, no em sembla normal ni vull actuar com si el que ha provocat la COVID-19, el confinament i tot el nou món que s'ha dibuixat fos normal. NO, no i no. Ho he fet com la majoria, durant 40 dies, però ja NO. NO, no tinc ganes de fer brometes fàcils. Tampoc no estic de m...
Més informació

He estat pensant...

Imatge
La foto és d'un reportatge de  Noticiario del Nuevo Mundo Dia 65   de confinament – 15 de maig Buscava jo una manera impactant d’intitular el post d’avui, dia 65 de confinament, i he passat de l’històric “ I had a dream... ” a la bírria aquesta del “He estat pensant...” Ja sé que, com deia un savi, pensar fa de rucs, però ja que soc rossa, el dia que penso, us ho vull compartir.☝ Avís : la foto que he posat, mentes sssussias , és perquè sé que més d’ un entrarà al post per la foto. Sí. És un ganxo mesquí. Demano perdó, però ja sabeu “ la fama cuesta! ”. Si voleu sostenidors, haureu d’arribar al final del post.👹 Sembla que dilluns, si déu vol i no tornem a estar tots contagiats perquè tenim de tot menys coneixement, passarem a FASE 1. No em pregunteu per les fases, perquè he renunciat a entendre res; senzillament faig cas i bondat, no qüestiono res ni ningú i llestos. Soc maja * vestida (xist!). Potser és que avui és divendres i els divendres m’agraden...
Més informació