De saberuts i del nen que torna a casa
 |
| Foto de http://viajes.elmundo.es/ és xula, eh?! |
De saberuts i del nen que torna a casa
Dia 14 de confinament – 27 de març
Hola animetes del
món! Catorze dies tancats a casa, arrossegant el gos per esnifar* aire uns 4 minutets i tornar al confinament (redéu de gos, que no li agrada sortir!) CATORZE DIES!
En el capítol 1 de “les coses curioses que hem d’aguantar”,
el món coronavíric continua fent gala de l’exèrcit d’experts en virus, estadístiques
i gestió política que ens renyen des d’una distància intel·lectual inconmensurable 😲😲 ─ja
no ho dic pels nostrats responsables polítics de tot tipus i colors que fan el que
poden sabent, SEMPRE, que decidir
comporta espifiar-la i que la meitat hi estarà en desacord, per sistema. Estic convençuda que NO dormen, però al cap
i a la fi són allà per decisió pròpia i els toca engolir i digerir─ sinó
sobretot, ho comento pensant en la imatge que estem donant davant tota la gent que
no està d’hòsties, perquè es continua jugant la vida als centres sanitaris o
oferint serveix bàsics a la població o conduint un camió el doble d’hores del
què humanament és recomanable o fent un reportatge a ple carrer amb un micro tapat
amb una bossa de plàstic... Em fa molta pena la bassa de fang en què hem convertit
les xarxes socials, en un temps de tanta
necessitat de xarxa social constructiva. La bassa, ara, és un fangar
difícil de gestionar, si no ets un savi més.
Bé, el tema que ens
ocupa és que enmig d’aquest ambient-tan-esperançador-en-relació-a-la-condició-humana-en-situacions-de-caos-i-mort,
a casa tenim (ho havia avançat) un membre de l’equip per les europes, ja sense
feina, ja confinat i amb la intenció de tornar a casa. Ai, redéu que patirem!
La cosa ja serà guapa
de seguir, ja... si arriba. Perquè si arriba, ho farà a través d’un vol que el portarà
d’Irlanda a Alemanya, allà farà una pausa que esperem no es faci llarga, ni
eterna, per agafar un altre avió que el porti a Barcelona. No descartem que aquesta contrarietat pugui ser un fet si, de cop i sorpresa, es comencessin a tancar espais aeris o si
una normativa x canviés el panorama d’avui per demà. Reseu-me
molt, sisplau, perquè si es produeix alguna nova convulsió no prevista, passarem de tenir un
fill que tornava d’Irlanda, a tenir un fill que va tornant d’Irlanda i ara s’ha
perdut per Europa o a tenir un fill que voldria tornar d’Irlanda, però diguem
que torna lent... Ho anirem seguint amb fruïció, us
ho asseguro. Jo ja hi somio, cada dia.
I suposant que la
cosa vagi com una seda i el dia x es planti a l’aeroport del Prat a l’hora
convinguda, aquí hi afegim un altre element de tensió! Nosaltres!!!! 😱 Nosaltres,
sí! Som a Lleida, estem confinats (som dels què ho fem amb rigor, ho juro) i
haurem d’anar a buscar lo nen, perquè si bé també es recomana que s’agafi
transport públic, potser sembla millor baixar de l’avió i pujar a un cotxe amb
una persona, que no pas baixar de l’avió, pillar un bus amb xx persones, per
pillar un tren amb altres xxx persones i acabar pujant al bus municipal amb xx
persones per arribar a casa. Ho hem valorat així, ves, i aquí comença el
rock&roll.
La cosa és que ja hem
fet, sol·licitat i tenim els
certificats d’interior en què hem jurat per l’amor de deu, per sant Tomàs de
les esgarrifances i per santa Rita, quita-quita que anirem al Prat, anar i
tornar, UNA ÚNICA PERSONA, amb cotxe, a buscar el nostre mamífer europeu... i
hi podem afegir o jurar pels claus de cristo que no l’abraçarem fins que l’hàgim
esterilitzat com si fos una gassa, que l’asseurem al darrere del cotxe com si
son pare fos un sinyó de Cavify, que li col·locarem la mascareta al segon zero
i els guants al segon ú i només després li direm “Hola, xato, has tingut un
bonic vol?”😷
També us he de dir
que, a banda de la versió impresa i foto al mòbil del certificat que hem baixat
de la pàgina del departament d’interior (per cert, bravo, perquè és ben fàcil i intuïtiu tot el procés 👌👌), portarem, per
si les mosques, el llibre de família i tots els documents que justifiquin que la
criatura, per adulta que sigui, encara viu a casa (ja sabem què passa amb el
jovent avui en dia, que no acaben de marxar, ni amb aigua calenta, oi?)
La cosa podria fer gràcia si no fos perquè això és exactament
el que passarà, de cap a cap, hi haurà neguit per si
arriba ell al Prat, neguit per si arribem nosaltres al Prat, neguit per decidir
si serà millor autopista o autovia, neguit per passar per la zona de l’Anoia i
que ens faci un pessic l’estómac 💗, neguit per veure’l a ell i ni tocar-lo; neguit
per tornar cap a casa, neguit per arribar a casa, neguit per no tocar res, ni
respirar res que pertorbi la calma que hem viscut fins avui...
Serà un serial, comptant
que ell arriba, clar, que aquesta seria la primera variable. Això sí: quan
arribi a casa, ja us ho juro, el fotré a bullir.. directament, ell i maleta! Si
normalment ja s’ha de bullir tot quan apareix, imagineu-vos ara!😉
Guardeu-vos de la COVID-19 i mantingueu-vos ben bonets
i bonetes... Animeu-vos que avui és divendres i com molen els divendres, Yippi ka yei!!!!💃💃💃
AMMS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc és personal, les opinions també en són. Només es demana un elements comú en qualsevol comentari que feu: el respecte.